21 Kilòmetres de Passió

Cartell de la Mitja 2010

Aquest Cap de Setmana, Granollers, la Garriga i les Franqueses, han vibrat amb la Mitja Marató. Ja he parlat moltes vegades, en aquest espai de la Mitja, ja que és un esdeveniment molt important a la nosta població.

El meu Dorsal. Jo era el 8659!



El dissabte, va ser el torn de la Mini Marató i la cursa de Gegants. La Mini, és un espai, per a donar la oportunitat als més petits, de participar en aquest esdeveniment esportiu. Des de la categoria de les Baldufes (és a dir 4 - 5 anys) fins a categoria Infantil (12 -13 Anys) la base atlètica de la comarca omple el centre de Granollers, fent la recta, que va des de l'Avinguda dels Volutaris, fins a la Plaça de la Biblioteca de Granollers. La Garriga, en aquest esdeveniment té molt de pes, no en aspectes organitzatius, sinò, en aquest cas, esportius, ja que hi destaquen els corredors de la Garriga, demostrant que la base atlètica de la Garriga, té un gran futur... i cada any, molts nens i nenes de la Garriga, es desplacen fins a Granollers, per a demostrar aquesta vàlua de l'atletisme a la Garriga.


Després va arribar la cursa de gegants. Recordo perfectament quan va començar aquesta cursa, fa uns anys, que hi participaven les colles de Granollers i la Garriga, i ara s'ha tornat una competició entre 16 colles, del Vallès Oriental, i alguna vinguda de fora... Sens dubte, un fet que marca totalment la competició de la Mitja. I paral.lelament, els stands dels patrocinadors, que engarlanaven la Plaça de la Porxada de bat a bat i també d'activitats solidàries, com la recollida de Calçat esportiu que feia un grup de voluntaris, per a portar-los al Sàhara.


Corredors al pas per la Garriga. Fot OAMC La Garriga


El diumenge la Gran Cursa... Aquest any, per primer cop i per engrescar-me per l'any vinent, vaig fer el Quart de Mitja. Cap valor, comparat amb els valents, que fan els 21 kilòmetres de la Mitja, però un pas endavant. La gent tenia moltes ganes de Mitja, ja que l'any vinent el temps no va acompanyar, i va fer més difícil que hi hagués molta gent al circuit, tot i això el 2009, va haver molta gent. Però res comparat al 2010... Enguany els carrers de tot el circuit estaven plens de gom a gom. Jo només vaig poder viure l'ambient de la Mitja, als carrers de Granollers, però un luxe. Hi havien trams, en que la gent omplia tots els laterals del circuit. Era alucinant poder arribar a l'alçada de la Biblioteca de Granollers i veure la gentada que hi havia fins al final de la prova...

Des de la Garriga, m'avisaven que d'igual forma, la gent omplia els carrers del nostre poble. La gent vibrava amb la Mitja. I els corredors ens omplíem de l'alè necessari per a arribar al final de la prova. La veritat és que és un luxe, poder participar de la Mitja. A l'arribada molta gent de la Garriga. Quasi tots esbufegant, però orgullosos d'haver completat els 21 kilòmetres de recorregut.

Podi Categoria Masculina


El campió de la cursa masculina, Robert Kipkoech, que tal com deia l'Speaker, li agrada que li diguin l'Africà, guanyador 4 vegades de la Marató de Boston, i que va vèncer en un sprint emocionant a Erik Kibet. El tercer classificat, Chema Martinez, un atleta espanyol, que segur que ens fa vibrar als Europeus que es disputaran aquest any a Barcelona. En Categoria Femenina Joyce Chepkirui, una atleta de només 19 anys, que corre en categoria promeses, i que va demostrar, com és una veritable promesa de l'atletisme mundial, la van seguir a poca distància Monica Jepkoech i la Campiona d'Espanya de Mitja Marató, Azucena Diaz, que va fer una gran cursa. A mi em va tocar, donar el premi a l'Anna Garcia, la primera atleta Catalana, que va arribar en 5a Posició.


Podi Categoria Femenina


Tot i que encara no han acabat els actes de la Mitja (ara toca el reconeixement als millors atletes locals), la Organització ja pensa, en l'edició de l'any vinent, on la Mitja farà 25 anys, i tenen un repte al cap... Arribar als 8.000 o 9.000 Corredors, de la Mitja... veient el volum de gent, que s'ha quedat a l'espera de dorsal, és una fita Assumible.


Des d'aqui, també vull fer un reconeixement personal a dos persones, a l'Alan i l'Oscar, dos amics meus, que per primera vegada han fet la Mitja... A ells, i a tots i totes els atletles populars que han aconseguit el repte que els imposava la Mitja... Enhorabona Campions!



Estrenant Sabatilles per la Mitja...

Soy Joven.. Pero Pienso Llegar a Viejo...

Des de siempre, los trabajadores hemos estado luchando por nuestros derechos y por mejorar nuestras condiciones. Atrás quedan las penurias pasadas por nuestros antecesores, que trabajaban en unas condiciones que no eran las mejores. Pero aún así sabían que era necesario para sacar a su familia adelante.

Ahora la sociedad ha cambiado. Los tiempos no son los que se encontraron aquellos trabajadores, que reivindicaban unas mejores condiciones, cantando la Internacional. Ahora, generalmente, cada persona se reivindica cuando los problemas nos tocan a nosotros directamente. Un ejemplo de eso es la baja afluencia que tiene (y cada vez va a menos) la festividad del 1º de Mayo). Antes todo el mundo lo veía como una fiesta de la Reivindicación... Ahora la mayoría de gente lo ve como un festivo; única y exclusivamente.

Y de aquí viene uno de los problemas endémicos de la sociedad actual. La poca implicación, en los problemas globales. Solo pensamos en la gravedad del asunto cuando nos concierne a nosotros o a gente cercana. El problema del paro, lo vemos como eso, un problema. Pero cuando estamos afectados en primera persona, es cuando reclamamos. Y reclamamos una solución.

El gobierno la semana pasada nos sorprendió a todos con el anuncio del aumento de la edad de jubilación, que pasaría de los 65 a los 67 años. Lo primero que se nos viene a la cabeza, es el hecho de que vamos a trabajar 2 años más, en nuestra vida. Una Barbaridad, gritamos todos! No concebimos el hecho de que perdamos derechos adquiridos. Como nos van a hacer trabajar dos años más... He escuchado en la calle algún comentario que avisaba... “y estos son los que defienden a los trabajadores... Vaya Gobierno!”. Hasta se ha creado un grupo en el Facebook, advirtiendo a ZP, que hasta los 67 años, va a trabajar su madre!

Y vuelvo a repetir, que la sociedad no ve los problemas del mañana. Ve los problemas del presente. Vivimos el “hoy” sin pensar en lo que vendrá. Y no nos parece grave lo que argumenta el gobierno para hacer una propuesta que algunos consideran descabellada! Noo! Lo que nos preocupan es trabajar 2 años más!

Esta semana, leía en el Periódico de Catalunya, una noticia que advertía que en unos años (pocos) la población activa pasará a ser del 50% con la población no activa; aquella población que debe vivir con las aportaciones de la población activa. Acompañaba la noticia con algunos artículos de opinión, que nos decían que en el 2030, no habría dinero para mantener el actual sistema de pensiones... Pero aquello no nos importaba... Pasamos la hoja rápido... Y es que el 2030, queda muy alejado, pero la jubilación... la jubilación no! (la mía con el pacto de Toledo sería en el 2046 y con la nueva medida del gobierno, en el 2048). Pues si la mayoría de los afectados, superamos el 2030 (ese año, que anuncian los estudios como Catastrófico, el apocalipsis del Pacto de Toledo)... cual es el problema para no ver lo que dicen los expertos? No tenemos miedo a jubilarnos y que no haya dinero público para mantener a todo el nutrido grupo de pensionistas que se preveen? Mi teoría es que cada uno de nosotros, tiene ganas de llegar al día de la jubilación, pero nadie tiene ganas de llegar al 2030, y nadie se para a pensar, que, para algunos, el paso previo a la jubilación, es traspasar la barrera del apocalipsis laboral, del 2030!

Ya lo decía el Ministro de Fomento, José Blanco, en su diario... La sociedad es cambiante y es necesario que el sistema, antes de abocarse al fracaso y a la nulidad del mismo sistema, sea dinámico y cambiante. Y el sistema laboral, no es ninguna excepción...

Para otro día me dejo el tema de los ERE’s y otros temas laborales, necesarios de comentar...

La Garriga i la Mitja Marató 2010

Foto Festa Presentació Mitja Marató. Font OAMC La Garriga.

La setmana pasada, vam fer la Festa de Presentació de la Mitja Marató Granollers - La Garriga - Les Franqueses. Aquesta activitat és l'acte oficial de l'inici de la Mitja, tot i que, cada vegada més, estem arribant a un calendari anual d'actes que giren entorn a la Mitja Marató (exposicions de fotografies, plantada d'arbres, els dorsals honorífics, el bapteig dels quilòmetres de la mitja,...).

Centenars de persones, es van aplegar al nostre pavelló per fer una activitat, que s'obre a altres activitats esportives, com la Cursa de Fons de les Tortugues, la Cursa Popular de la Garriga, la Travessa Viladrau la Garriga i la Cursa de Muntanya de la Vall del Congost. Se'ns dubte, quatre curses molt arrelades al calendari atlètic i que fan de la nostra comarca un espai que combina esport i natura.

Els inflables i els focs artificials, van donar un caire més festiu i familiar a l'acte, que deixa de ser una activitat esportiva, per a ser un dels punts forts, dels esdeveniments que s'organitzen al nostre municipi.

A partir d'aquí, s'organtizen el concert de la Mitja, a les Franqueses o la Conferència d'AGEVO, al Museu de Granollers, per iniciar les activitats pròpiament esportives, que s'inicien amb el Debat de l'Ateneu i pasen després per la Mini Marató, on els nostres més petits, comencen a viure la Mitja participant esportivament i el diumenge, vinent, que és el dia marcat per la Mitja Marató, que ompliran els nostres carrers d'esport...

La Garriga, Prepara el Tret de Sortida de la Mitja

Tot és apunt, perquè una altra vegada, es respiri aires d'atletisme a la nostra comarca. Fa unes setmanes els actes previs a la Mitja, ja inundaven els nostres calendaris. La Pre Mitja, ja començava a còrrer...

Fins a aquests moments s'han realitzat, la tradicional plantada d'arbres, l'entrega dels dorsals honorífics de la Mitja Marató (on es va homenatjar a l'Esteve Mena, de la Garriga), el bapteig del quilòmetre 3 del recorregut i la presentació de l'Exposició La Meva Mitja. Tal i com van dir a la presentació de l'Exposició, cada cop més, queda clar, que la Mitja Granollers - La Garriga - Les Franqueses - Granollers, és més que una Mitja Marató. Tot el calendari que gira arran de la Mitja, fa que siguin moltes les persones implicades en aquesta cursa, que cada vegada més, s'està erigint com un veritable fenòmen socio - esportiu.

Pel que fa a la veritable Mitja, aquest Cap de Setmana, la Garriga, dona el tret de sortida, al gruix dels actes de la Mitja, amb la Presentació de la Cursa. El Pavelló de Can Noguera, s'omplirà de gent el dissabte de 18h a 20h, per a fer aquest tret de sortida. Una oportunitat per a començar a viure la Mitja, que enguany, pocs dies després d'haver obert la inscripció ja es veia com estaven esgotades.

A Can Noguera, disfrutarem de música, de inflables pels més petits i la presentació de diverses curses que es duen a terme al nostre territori. També disposarem d'un stand que serà un punt de referència per tots i totes els que volen participar de la Mitja com a Voluntaris. Naturalment, una cursa d'aquesta embergadura, no seria possible sense aquest perfil de gent, que participen de la Mitja...

Aquest dissabte ens veiem a Can Noguera, a començar a viure la Mitja Marató!

www.lamitja.cat

La "Im" parcialitat dels Mitjans de Comunicació

Quan comences qualsevol xerrada sobre Mitjans de Comunicació, ja t'avisen que per a ser periodista, has de ser totalment imparcial i que has d'explicar la notícia de tal forma que es vegi una certa parcialitat.

Potser aquesta sessió se l'ha perdut un periodista de la Revista del Vallès (de les de dretes de tota la vida), que deixa la imparcialitat de costat, per a fer un article, on crec que s'ha extralimitat en les seves funcions. Mai havia llegit un article on ningú carregués tan ferotgement cap a una persona. En aquest cas l'ha tocat a la meva Cap de Llista, i Alcaldessa de la Garriga, Neus Bulbena.

Com si el perseguís un anim de venjança visceral, aquest periodista, opta epr fer un article on carrega contra l'Alcaldessa de la Garriga, i s'enquista al mateix lloc on s'ha enquistat durant tot aquests mesos la oposició de la Garriga (un altre dia faré referència a l'article desafortunat de la cap de la oposició municipal); no en la gestió municipal, sinò en contraargumentar una Moció de Censura.

I és que el cap de redacció de la Revista del Vallès, en comptes de poder donar el vist i plau a aquest article, hauria d'haver-lo posat a la secció d'opinió. Un mitja`de comunicació no pot caure tan a la lleugera a fer política. I si no, que s'hi dediquin! Més faltaria!

El Govern Municipal, per informació de la revista, està desencallant molts temes del poble i que veritablement interesen al poble. El govern municipal, no dubta. El govern municipal, actua utilitzant la millor fòrmula d'interès pel municipi i davant de decisios tan transcendentals de futur, com la que fa referència a l'article, que és el Trasllat de l'Estació, és natural que no s'aprovi cap decisió, sense haver pogut valorar totes les opinions, tal i com s'ha fet amb d'altres projectes d'igual rellevància.

No entraré en discusions absurdes. La única cosa que crec, és que abans d'opinar és necessari informar-se i no demostrar la parcialitat que ha demostrat el periodista amb el seu article. Potser és que alguns segueixen tenint por de que les esquerres governin el Territori. Potser alguns prefereixen altres governs i els ajuden a aconseguir el que tan i tan anel.len alguns...

Un Any Per Seguir Treballant

Després de les festes nadalenques, tornem a reactivar aquest espai. Enguany ha estat un any de moltes novetats a la Garriga. Moltes situacions en les quals hem actuat segons la responsabilitat municipal, que nosaltres entenem que va davant de qualsevol sigles de partits polítics tot i que hi hagi gent que encara no s'ho cregui.

I el 2010, toca consolidar l'acció de govern. És necessari que seguim deixant empremta de la nostra vinculació amb el municipi de la Garriga, seguint treballant per a canviar el poble. Un poble que ha d'anar encaminat al futur.

El 2010, toquen tirar endavant uns projectes tan importants com serà el projecte de rehabilitació del centre, iniciant el tram de construcció d'una única plaça céntrica, a partir de la unió de les dos places que tenim a l'actualitat, i molts d'altres projectes igual d'importants.

És per això que estic engrescat. Engrescat en continuar treballant pel nostre municipi, perquè des de l'any 2003, on es va iniciar una nova etapa democràtica d'esquerres a la Garriga, hem seguit treballant per implantar un nou estil a la Garriga. I ara, quan tombes la vista enrera, veus totes les actuacions que has fet. Algunes amb encert i d'altres amb no tant, però totes, intentar cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de la Garriga.

El calendari ens depara un nou repte. I cada repte, l'hem de veure com una oportunitat. Una oportunitat d'intentar fer les coses el millor possible, per a poder seguir transformant la Garriga. El calendari ens depara un any de 10! Ens depara, el 2010!!

Bones Festes a Tothom!!!!

Aprovació del Pla d'Equipaments Esportius Municipals

Al Plenari Ordinari de Desembre, amagat per la modificació del sector B8, també va pasar l'aprovació del Pla d'Equipaments Esportius Municipals (PEEM). Aquest Pla, està elaborat amb la col.laboració i subvenció de la Diptació de Barcelona, i una empresa externa contractada per la mateixa DiBa.

El Pla, ha d'emmarcar les noves instal.lacions i millora de les existents, des del 2009 fins al 2015. Algunes de les actuacions que ens marca el Pla d'Equipaments Esportius, ja s'han realitzat durant el 2009 i s'hauran d'anar seguint la planificació que ens marca.

Com és un projecte que enmarca aquesta legislatura i la vinent, des de l'Equip de Govern, vam voler que hi participéssin tots els grups municipals, per a ser un projecte consensuat entre tots i totes... Les sorpreses van venir durant el plenari.

El procés, es va iniciar a principis d'any, amb una reunió amb les entitats, i també, paral.lelament amb els partits polítics, per a explicar el procés. L'empresa va elaborar una diagnosi de les instal.lacions que teníem fins ara i els necessitats esportives del municipi.

Després va escoltar a totes les entitats del municipi que van ser les que van marcar, les línies a seguir del PEEM. És a dir, que les actuacions van ser marcades bàsicament arrel de les necessitats que manifestaven les entitats i el que marca el Pla Català de l'Esport sobre les nostres mancances.

Doncs bé, després de fer tot això, vam fer una reunió prèvia amb els partits polítics per a poder fer d'altres aportacions. D'aquesta reunió política es va extreure el neguit d'especificar més el tema de la piscina exterior, que es va consultar als tècnics redactors i van dir que això no ho podia marcar el PEEM i també de convertir una pista de tennis exterior (al costat del Pavelló de Can Noguera) en una pista multi esportiva, per donar cabuda a la necessitat d'un espai d'espor de lleure en aquella zona i que les entitats la poguessin utilitzar també per desdoblar entrenaments. I finalment es va fer una presentació amb els tècnics redactors davant de les entitats esportives del municipi

Tot això s'ha enmarcat dins d'una voluntat de treball d'aquest equip de govern, de poder fer un projecte entre tots, entre el teixit esportiu associatiu del nostre municipi i entre els representants institucionals. Naturalment es va convidar als 17 regidors i a totes les entitats de la Garriga, i no es va obligar a ningú a participar.

I arribem al plenari, i veiem que l'equip de govern, després de les bones paraules que havíem rebut després de la reunió política, dient-nos que tindríem el suport dels grups en aquest punt, veiem que al final, aquesta voluntat es queda en un no res, i sense arguments ni un, decideixen abstenir-se en aquest punt, cosa que no entendré mai, i que, sota el meu punt de vista, obeeix més a un sentit partidista que no la voluntat, que se'ns demana a nosaltres moltes vegades sobre el fet de fer partíceps a tots els grups a la presa de decisions. Alguns emparant-se en les necessitats de les entitats actuals i no mirant en un projecte de futur.

Com a màxim responsable municipal en el tema esportiu, em sap greu veure que primen més els interessos polítics (alguns crec que ni tan sols s'havien llegit el PEEM) que no l'interès de les entitats. És obvi que l'Ajuntament de la Garriga, no té liquid suficient com per a construïr un pavelló i sense el PEEM, no podem optar a les subvencions que atorga el Consell Català de l'Esport. En comptes de mirar el procés i poder tirar endavant aquesta eina bàsica pel nostre municipi i per les nostres entitats esportives, obeint més a intentar fer un desgast polític i no donar la raó al govern municipal, s'utilitzen armes polítiques per a no donar recolzament al PEEM...

Plenari de Desembre. Aprovació Modificació Pla Sector B8 (Planta de Biomassa)

El dimecres passat, vam tenir Ple Ordinari. Un Plenari, on la aprt més destacada venia per la Modificació del Pla General d'Ordenació Urbanísitca, al sector B8, on uns promotors privats, volen construir una Planta Generadora d'Energia a partir de la crema de Biomassa Forestal.

Aquest punt, va ser aprovat per 13 vots a favor (PSC, EiLG, CiU, ERC i PP) i 4 vots contraris (ICV, GiG i un Regidor No Adscrit), amb la qual cosa, podem dir que el plenari va refrendar per una majoria molt important la modificació del Pla i per tant, l'aposta per la posada en funcionament de la planta d'energies renovables.

Durant tot el procés, que ja dura molts anys, des de que els promotors van iniciar els tràmits per poder tirar endavant aquest projecte, s'han aixecat veus crítiques. Veus que apel.len al sentit comú de l'Ajuntament per votar contràriament a la instal.lació d'aquesta empresa a la Garriga. Precisament, al sentit comú és al que hem apel.lat des del Grup del Partit dels Socialistes, des d'un primer moment en tot aquest projecte.

Ens hem de remuntar a l'Octubre del 2007, quan el govern format per CiU i ERC, trametia a aprovació la modificació de Pla del Sector B8, sense cap ni una explicació a la resta de partits polítics, i d'esquenes a la ciutadania de la Garriga. La resta de representants municipals, a causa de la "mania" que teníem de llegir el BOP i el DOGC, ens vam adonar d'aquest fet, i vam presentar alegacions. Aquestes alegacions no portaven implícites un vot contrari a la Planta. Aquestes alegacions manifestaven manca d'informació per emetre un vot. Després de recopilar tota aquesta informació, demanar informes externs i a organismes competents, tenim aquest coneixement del projecte, que reclamàvem.

Mai em menystingut als membres opositors al projecte. Els hem escoltat, sobretot la nostra portaveu i Alcaldessa, Neus Bulbena, sense excloure cap mena d'informació. Mai se'ls ha negat una visita a ells ni a ningú que volgués parlar. Però si alguna cosa ens caracteritza al PSC, és qeu sóm objectius a l'hora de prendre una decisió i amb la documentació a la mà, no podíem manifestar un vot contrari a aquest projecte, a causa de "possibilitats" o de "futurologies". El que havíem de fer, és que aquest projecte es fes amb la major cura possible i marcant unes restriccions medi ambientals.

Alguns parlen de Rqqüalificació. I els que utilitzen aquest terme estan faltant a la veritat. El que vam fer, va ser aprovar el desenvolupament urbanístic de l'entorn. I aprofitant aquest fet, el que es va es regularitzar la ocupabilitat que ja exerceix l'empresa ubicada en aquells terrenys i restringir la tipologia d'empreses. Abans es podia ubicar qualsevol tipus d'empresa en aquella zona i ara només pot encabir-se una empresa gestora de residus, de desvallestament de vehices i generadora d'energia.

No dubteu, que fins arribar aquí ha estat un procés llarg i treballat. No ha estat una decisió presa a la valenta. És una opció estudiada i recolzada pels nostres companys i companyes. Amb aquesta decisió no es busca guanyar vots. Això ja ho fan uns altres. Amb aquesta decisió, s'actua amb responsabilitat. Responsabilitat que ha de tenir qualsevol partit que vol governar un Ajuntament.

Ens sap greu, tant a mi, com a la resta de companys del Grup Municipal i també del Partit, la polseguera social que això ha aixecat. Creiem del cert, que el que alguns veuen com un problema per la Garriga, serà una oportunitat pel nostre municipi. No ho dubteu! Per a qualsevol cosa, el Partit dels Socialistes de la Garriga, sempre hem estat oberts a parlar i a escoltar. El debat enriqueix l'assumpció de responsabilitats. Per tot això, des d'aquest espai personal, us vull emplaçar a comicar-vos amb nosaltres i a seguir treballant per a fer la Garriga, cada dia millor!

De les Acusacions... Indirectes... Sobre la Contractació de Coptàlia

Aquests dies, als mitjans de comunicació, ha aparegut la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha ordenat portar a tràmit el recurs que va presentar CESPA, contra l'Ajuntament de la Garriga, per irregularitats a l'adjudicació del servei de Neteja Viària del nostre municipi.

El recurs de l'empresa, es basava en dos punts; la valoració del punt de Treballs Similars i també del punt de valoració de la ISO de l'empresa, fet obligatori, per les empreses que es presentaven.

Abans d'explicar els punts, deixeu-me que em permeti la llicència de demanar disculpes a una persona del públic que va fer preguntes sobre aquest punt, ja que la meva resposta va resultar veligerant en molts aspectes. Tot i això em reafirmo, que les seves afirmacions en la formulació de les preguntes, van mostrar una manca d'informació i que hauria estar millor, no donar per suposats segons quins fets, tal i com ha sapigut rectificar, i publicar la nota de premsa als mitjans de comunicació en unes altres formes, que no va utilitzar al formular les preguntes.

Però una cosa si que és certa, que per evitar malentessos, intentaré explicar el que va pasar, ja que jo era responsable de l'Àrea de Via Pública, en aquell moment i per tant membre dle Tribunal.

Abans de tot, vull aclarir que posterior a la sentència del TSJC hi han hagut 2 sentències més d'altres tribunals, no donant la raó a CESPA i que finalment, dels dos motius que van presentar l'empresa, només se li ha donat la raó en un d'ells...

Aquest, motiu, d'acceptació de la demanda de CESPA, ve donat pel tema de la ISO. Una de les condicions que eren necessàries per presentar-se al concurs, era que l'empresa tingués una ISO específica. Aquesta fa referència a la qualitat mediambiental del servei de l'empresa. L'empresa a la qual se li va atorgar el servei, pertany a un grup empresarial i aquest grup tenia aquesta ISO, però l'empresa, concretament no la tenia, tot i que l'havia demanada, i estava en tràmit. El Tribunal, vam considerar que aquest punt obligatori estava complert, i ara és on el TSJC ens ha tret la raó adhuint que el fet que no la tingués reglada directament l'empresa, és motiu de no poder-se presentar directament al concurs... cosa que no vam entendre així ja que consdieràvem que al pertànyer a aquest grup i la tramitació de la mateixa, ja suposava l'acompliment de la normativa.

Però alguns confonen la sentència, que ens ha exculpat sobre el fet de no puntuar correctament els serveis similars als de la Garriga, i alguns argumenten que en això no es va aplicar arbitrarietat... El TSJC ens ha donat la raó. Els arguments per puntuar en aquest apartat, van ser els següents:

CESPA, va presentar al igual que altres empreses majoritàries, molts serveis, entre els quals, la majoria que argumentaven, eren les netejes de platjes del litoral català, de l'Aeroport del Prat i d'altres espais públics. que no eren viaris. Sobre aquesta argumentació, ells presentaven concursos que ells consideraven "similars". Però el Tribunal d'Adjudicació, va considerar, que aquests serveis, no es podien considerar similars als de la Garriga. En canvi, empreses més petites, en aquest cas, com Coptàlia, van presentar contractes de neteja viària, de municipis similars a la Garriga i amb necessitats similars a la Garriga, amb la qual cosa es va puntuar de forma més alta. Això no ho ha qüestionat el TSJC ni cap altre dels tribunals que han valorat les demandes de l'Empresa CESPA, ja que consideraven que era potestat del Tribunal d'Adjudicació, el fet de valorar aquest punt. I ho vam fer amb la total transparència i trucant a molts Ajuntaments per saber el grau de satisfacció d'aquests amb les empreses que es presentaven.

I sobre altres reclamacions que es van fer al plenari, l'empresa Coptàlia, si que va complir amb els compromisos del contracte. És a dir, va posar en funcionament un servei de GPS, perquè l'Ajuntament, a partir d'una web facilitada per l'empresa, pogués fer el control de tot el servei, sabent en cada moment on estaven actuant els vehicles de neteja, setmanalment feien informes sobre el servei i intentaven respondre a les necessitats que teníem com Ajuntament, i finalment van posar un telèfon 902, sobre el qual es va difondre díptics informatius a tota la ciutadania, i a part, van posar un telèfon directe de contacte entre l'Ajuntament i el responsable de l'empresa, del servei a la Garriga.

Espero poder haver resolt els dubtes plantejats i que quedi clar, que l'Ajuntament va actuar amb total transparència, i que, només la insistència de CESPA, presentant recursos a tots els tribunals possibles, finalment els ha fet que els hi donessin la raó en un punt, que es pot considerar un petit error d'interpretació de l'Ajuntament, davant de tots els punts que s'havien de valorar per agafar la millor opció.