"Las Reflexiones Son Los Pensamientos de los que buscan Un Mundo Mejor". Karl Brunher.

viernes 30 de junio de 2006

... Como Dijo El Rey, Sabina


Ayer pude gozar, del concierto con el cual nos deleitó el genial Joaquin Sabina. Un artista que con el paso de los años va ganando, como los grandes vinos, una solera, que caracteriza a los grandes artistas. Un artista que con su voz entrecortada, te transporta hacía el recóndito lugar perdido donde compuso sus canciones.

De todas las definiciones, me quedaré con una que, le dirigieron en un medio autonómico de Andalucía donde le calificaron de "Poeta de la calle, defensor empedernido de Putas y Vagabundos".

Yo para calificarle, le veo más defensor de los segundos que no de las primeras. Yo aparte, añadiría a esa frase "...y vagabundos, que extenuados por el peso de la vida, buscan el último quicio de una puerta perdida en un callejón, para vivir los últimos minutos de su trayecto". Por eso y por todo lo que representa Sabina, el concierto de ayer fue uno de los que nunca olvidaré.

Ayer vi a un Sabina, entregado, y a un público que acompañaba sus canciones sollozando los acordes de sus viejas canciones descriptivas. Las que más nos sonaban a todos y todas.

Par acabar os dejo con los versos dedicados a su canción "19 días y 500 Noches", que la podéis encontrar en uno de sus últimos discos "Nos Sobran Los Motivos".

Web de Joaquin Sabina



Éste Adiós No Maquilla un Hasta Luego.
Éte Nunca No Esconde un Ojalá.
Estas Cenizas No Juegan Con Fuego.
Éste ciego no mira para atrás.
Éste Notario, Firma lo que Escribo,.
Ésta Letra No la Protestaré.
Ahorrate el Acuse de Recibo.
Estas Visperas, Son las del Después.
A Éste rudio, Tan Huérfano de Padre
No voy a Permitirle que taladre,
un Corazón, Podrido de Latir.
Éste Pez, Ya No Muere Por Tu Boca.
Éste Loco, se va con otra loca.
Éstos Ojos, No lloran más por tí.

jueves 29 de junio de 2006

Un dia important pel futur

Avui s'espera que Zapatero, anuncii que s'obren les negociacions del procés de Pau, al País Basc. Un procés de pau, que ha de fer que cap persona del País Basc, ni de la resta d'Espanya, senti por per defensar els ideals amb els que creu. Els partits mes Estatats, del País Basc, senten por per les contínues amenaces, que anaven patint. Després tenim el capítol, de les estorsions a empresaris per a poder aconseguir sofragar les despeses econòmiques que la lluita, perquè el que ells consideren els seus ideals, els comporten.

Avui es possa fil a l'agulla per a finalitzar un procés en el que va treballar de valent un company que va perdre la vida per a aconseguir la Pau. Aquesta persona que no és un altre que Ernest Lluch, ens va fer veure que la pau era possible, i que només amb la perseverància, podíem aconseguir algun resultat.

Una perserverància que ha demostrarl Zapatero, que sempre ha cregut que aquest procés podia tenir un destí molt bo pels interesos de tots i totes.

Avui anunciarà que s'obre aquest diàleg. Un diàleg que ha intentat que tingués el recolzament del Partit Popular, que en tot moment s'ha negat a donar suport al Govern, més pensant, en temes partidistes que no en la unitat d'Espanya i en la Pau a Euskadi.

Fins quan els militants del PP, seguiran pensant el el procés electoral i no en el procés de Pau? No es poden seguir negant a el que volen totes les formacions polítiques perquè els hi portarà a un buit absolut.

martes 27 de junio de 2006

Cabizbajo...

Cuando ves que un sueño, tiene posibilidades de volverse realidad, la ilusión t embarga el cuerpo.

Esa ilusión normalmente pasa a acabarse en pocos minutos; quizás segundos. La misma ilusión que era capaz de tener sobrecogida a un país, se torna desilusión en un abrir y cerrar de ojos. Por eso esta noche será una noche triste. Porque con un bofetón nos han despertado de nuestro letargo. De aquel sueño que nos hacía campeones del mundo.

Ahora sería facil buscar culpables. Un seleccionador demasiado viejo; unos jugadores demasiado jovenes,... Pero lo que importa es que cuando se cierra la puerta de una ilusión, no podemos dejar pasar el tiempo y buscar otro motivo para ilusionarnos.

Lo que más me duele de ésta noche, no son los goles de Francia. Lo que más me duele, es sentir cohetes en las calles de mi pueblo. A éste hecho yo le llamo radicalización de la sociedad. Cuando llegamos a éste punto, nos tenemos que plantear, a donde nos lleva esta radicalización. Nuestros ideales políticos pueden hacer que nos sintamos más o menos nacionalistas. Lo que nunca podemos hacer es alegrarnos del mal ajeno. Porque en este punto ser radical no nos lleva a ningún sitio.

Si respetamos a la gente, la gente nos respetará a nosotros. Nunca podemos olvidar ésto!

domingo 25 de junio de 2006

Celebrant la Revetlla

Aquest cap de setmana, s'ha celebrat la revetlla de Sant Joan. Una de les celebracions més esperades a Catalunya.

Els cohets iluminen el cel i els carrers s'omplen del soroll produït pels petards, que esclaten sense compasió dels que estiguin sopant. Una nit de goig per als nens, els joves i els no son tan joves.

Els més creients utilitzen aqueseta nit, per a fer diversos rituals en busca de millorar la salut, la situació de parella, o la vida laboral, ja que segons expliquen, aquesta és la nit més especial de l'any; la més màgica. La veritat, és que la festa religiosa de Sant Joan, s'ha convertit amb el pas dels anys, en la festa més pagana de la nostra cultura tradicional, on les fogueres busquen captivar tota la magia que corre per l'aire impregnat.

Durant aquest any, he celebrat aquesta nit màgica, a casa d'un amic, amb tot el grup d'amics, que és amb qui toca passar aquesta nit. Després vaig baixar a la festa jove que havia organitzat l'àrea de Joventut de l'Ajuntament de La Garriga, on centenars de joves van poder gaudir dels grups de música i els dj's contractats per aquella nit. Tot d'un plegat una nit diferent.

Doncs bé, els més escèptics, no fem molts rituals. El que sempre faig i aquest any no podia ser menys, és el de escriure un dessig en un paper i llençar-lo a la foguera de Sant Joan, perquè intenti fer-lo realitat. El meu dessig... és un secret.

viernes 23 de junio de 2006

Es presenta el Pla de Mobilitat del Municipi


Ahir al Teatre de La Garriga, davant unes quaranta persones, es va presentar el Pla de Mobilitat de La Garriga.

Aquest ha estat el gran projecte de l'àrea de Mobilitat, durant aquesta legislatura. Ara ja tenim la idea de com volem La Garriga i el que hem de fer es plasmar-la sobre plànols.

La veritat, és que el recolzament que he tingut de tot l'Equip de Govern, en tot moment ha estat molt gran i això ha fet que els tràngols que he passat en certs moments es fesin menys durs.

S'ha d'agraïr la feina feta per tots els ciutadans i ciutadanes del municipi, les entitats i associacions, els partits polítics i els tècnics de la casa que han col.laborat en tot moment, especialment la tècnica de Comunicació, la de Cultura i la de Participació Ciutadana, que han sofert en primera persona, les exigències amb les que, dia rere dia, els he anat a emprenyar. Sense tots aquest, segur que no estaréim al punt on ens trobem ara.

Ara toca treballar de valent per afavorir la implantació d'un pla, que té com a punts principals, els següents:

1.Els Carrers de circulació exclusiva pels vianants, seran espais que estaran destinats, tal com diu el nom, només per vianants. Pel disseny d’aquests carrers es tindrà en compte si hi ha comerços a la zona, per establir un horari de càrrega i descàrrega pels mateixos, tenint en compte l’horari que menys es molestin als vianants. Entenem a la primera fase del Pla de Mobilitat com a carrers de vianants el Carrer de Sant Lluís, i Trams de Torrent de La Sínia, i Samalús. La aposta més gran en aquest aspecte, serà la creació de pas exclusiu de vianants, a la zona del Carrer Centre, que farà que s’ajuntin les dos places cèntriques del municipi per a convertir-se en una de sola.

2. Els Carrers de Prioritat Invertida, seran espais on hi conviuran vehicles i vianants, de tal forma que es guanyi espai pels vianants i a través del Mobiliari Urbà se’ls protegeixi del trànsit de vehicles. Com podeu comprovar al mapa, aquests carrers seran els Carrers dels Banys, Calàbria, Samalús, Doma, Sant Ramñon, Can Xic Corder, entre d’altres.
Tant per fer el disseny d’aquests carrers com per a fer el disseny dels carrers de vianants, ens hem fixat en les característiques tècniques de cada carrer, i veure si amb el pas de vehicles i de vianants hi havia zona suficient amb l’amplada del carrer.

3. Zones de Càrrega i Descàrrega. S’han buscat diferents espais dins del municipi, a prop dels comerços per introduïr zones de càrrega i descàrrega, sobretot en busca de donar cobertura a les zones de vianants, però també tenint en compte que aquests carrers com ja he dit abans tindran un horari d’obertura per càrrega i descàrrega. Totes les zones de Càrrega i descàrrega de la zona més cèntrica del municipi, els teniu dibuixats amb un cercle al mapa.

4. Zones d’aparcament regulat. També s’ha buscat possibles zones al voltant de la zona centre, per a poder crear places d’aparcament regulat, i on s’intentarà que s’afavoreixi la rotació dels ciutadans i ciutadanes. En el moment que s’estableixi la mateixa, també es buscaran solucions per a poder donar facilitats als residents de les zones afectades. Els carrers que es proposen per aparcament de zona regulada son els següents Un tram del Carrer de Figueral, la Plaça del Doctor Montal, un tram del Carrer de Sant Francesc, El Carrer Cardedeu,... en definitiva la zona més cèntrica del municipi.

5. Zona d’aparcament No Regulat. Cal també establir una sèrie de carrers, on no sigui tan prioritari establir un aparcament regulat. Podem destacar la reordenació de diversos carrers per a poder establir més espai destinat a aparcament.

Una de les coses que més han preocupat als ciutadans i ciutadanes ha estat el tema de l’aparcament soterrat al centre del municipi. Hem d’informar que és una aposta d’aquest equip de govern, i segurament, dels que vindran, el buscar un conveni amb alguna empresa, perquè hi pugui construïr un aparcament soterrat al municipi. Intentarem que aquest conveni s’agilitzi. De moment és un dels aspectes prioritaris d’aquest Pla de Mobilitat.

6. Canvi de Sentits. Totes aquestes actuacions han comportat que es faci un canvi de sentits als carrers de La Garriga, per a tal d’afavorir recorreguts paral·lels per a arribar a llocs determinats. És per això que en el mapa que apareix a continuació podem veure com quedaran els sentits de circulació als carrers del municipi.

Des de l'Equip de govern, per això hem establert una sèrie de prioritats per aquesta propera legislatura que passen per les que us explicaré a continuació:

1.Reordenació del Carrer dels Negociants, del Carrer Llerona, i del Carrer Consell. Amb aquesta reordenació s’intenten guanyar places d’aparcament i també donar més seguretat als veïns i vianants que transitin per aquests espais. Quan tinguem el projecte es publicitarà perquè tots els ciutadans i ciutadanes de La Garriga, el puguin consultar.

2. Segona Fase del Passeig. Si la primera fase va ser el canvi d’arbrat a la zona del Passeig, la segona fase consistirà en canviar el Mobiliari Urbà Obsolet, posar impediments als vehicles perquè circulin a una velocitat desmesurada per aquests espais, i també millorar l’enllumenat de la mateixa zona.

3. Actuació al Carrer de La Doma, convertint-lo en carrer de Prioritat Invertida, donant preferència als vianants.

4. Disseny del Carrer Centre. Es farà el projecte per a poder començar a desenvolupar la primera fase de la construcció del carrer de vianants, que ha d’unir les dos places del centre del municipi.

5. Remodelació de les Voreres del Carrer Figueral. Eixamplant-les i arranjant totes les voreres deteriorades.

Doncs bé per a tots i totes els que volgeu consultar el Pla de Mobilitat ho podeu fer a partir del mapa que us adjunto a continuació. Si voleu parlar amb mi ho podeu fer a través del telèfon de l'ajuntament 93.860.50.50, i també a partir de la meva adreça de correu electrònic avaliente@ajlagarriga.es

Mapa General del Pla de Mobilitat de La Garriga.

jueves 22 de junio de 2006

La Garriga, ja té piscina descoberta.


Ahir es va dur a terme la inauguració de la piscina municipal descoberta, que des de fa molts anys reclamàven els veïns de La Garriga, que havíen d'anar a pobles del costat per a poder dispossar de piscina descoberta.

Aquesta piscina, està dotada d'un ampli espai de gespa natural, d'un servei de bar i també d'una pista de volei platja, i té un aforament limitat de 300 persones.

S'ha buscat que fos un complex amb preus públics perquè tothom que vulgui pugui gaudir de tots els serveis ofertats.

Durant la presentació es va poder observar totes les característiques que fan d'aquest espai, un complex que protegeix el medi ambient, a través de l'estalvi d'aigua i moltes altres infrastructures.

Aquest estiu, passarà a la història del nostre municipi, com el que vam poder disfrutar tots els veïns i veines de la nova piscina descoberta.

La primera vegada que, a La Garriga, es disposa d'una piscina municipal. Ara ja sabeu, tots i totes, a remullar-nos!

miércoles 21 de junio de 2006

Gràcies, President!

Avui, ha caigut com una gerra d'aigua freda, la noticia, que Pasqual Maragall, no tornaria a optar a la Presidència de la Generalitat, per part del Partit dels Socialistes Catalans.

La veritat, que Maragall, ho deixa, per convicció pròpia, amb un currículum, més que embejable. Cap persona, pot dir que a la seva gestió està el poder portar els Jocs Olímpics com alcalde i poder aprovar la reforma de l'Estatut de Catalunya, com a President.

Tot això fa que hagi estat i sigui en un futur, un referent per tots els socialistes de Catalunya, i per molts polítics, en definitiva.

Una persona, que a través de les seves conviccions a transportat els valors del socialisme pel territori.

Avui ha anunciat que no seguirà. La confirmació s'ha fet a una escola, del barri d'Horta, on ha parlat amb els estudiants i els més petits també s'han vist amuinats per aquest fet. El que és veritat és que aquests, els nens, els ciutadans i ciutadanes del present i del futur, no podran viure com fins ara. Viuran amb unes condicions molt millor, gràcies a les gestions fetes pel President Maragall i el seu equip per a poder aconseguir una reforma estatutària factible i bona per a Catalunya i els catalans.

martes 20 de junio de 2006

Si, Si, Si, L'Estatut Ja És Aquí!



Amb el 73,9% el Sí va aconseguir una rotunda victoria davant dels defensors del No. La veritat, és que la única taca a aquest procés, ha estat l'alta abstenció.

El Nou Estatut, comença a entrar en vigor, amb l'únic objectiu de començar a realitzar més polítiques socials, i aconseguir més autogovern.

Maragall, el President de Catalunya, surt molt reforçat després d'aquests resultats, i el que surten més mal parats, sobretot ha estat el PP, però també de retruc ERC, que s'ha adonat que ha estat un gran error alinear-se al costat oposat de les forces democràtiques.

A partir d'ara toca treballar per a començar a fer de Catalunya el territori que volem,amb mes competències i més polítiques socials.

El Si Va guanyar amb una diferència superior al 50%. És ara l'hora de reflexionar i buscar el millor per a Catalunya.

lunes 19 de junio de 2006

La Garriga S'omple de Cultura




Durant aquest cap de setmana, La Garriga, s'ha convertit en capital de la Cultura a Catalunya, amb la celebració de diverses activitats culturals.

El Corpus, una de les festes més tradicionals i el tret d'identitat principal de les festivitats de La Garriga, va fer que els carrers del poble, s'omplissin de catifes adornant-los. Degut a la sequera que estem patint durant aquests dies, els clavells van ser escassos durant aquets any, però els centenars de catifaires que col.laboren en aquesta festa, van suplantar aquest aspecte amb altre tipus de flor.

Tot això recolzat per mil.lers de visitants, que miràven bocabadats la bona feina feta pels catifaires de La Garriga. Tot això, no seria possible si darrera, no hi hagués una Comissió de Corpus, que conjuntament amb l'Ajuntament col.laboren, perquè aquesta festa cada vegada tingui més protagonisme. Durant aquest any s'ha perseguit, que la Festa de Corpus de La Garriga, sigui declarada Festa d'Interès Nacional, cosa que sens dubte, crec que es podrà assolir per la bona feina feta per a tots.

Durant aquest any, van ser moltes les activitats paral.leles que es van poder viure durant la diada de Corpus. A part, de la gran col.laboració que, any rere any, donen al municipi els Xics de Granollers, donant recolzament a la gran festa, i organitzant una diada castellera que cada vegada pren més importància. Molta gent es va concentrar a la Plaça de Can Dachs, tot i que les hores, no eren les més adeqüades per a seguir captivats la jornada castellera. A part, la sempre agraida, audició de sardanes, que va donar més caire nacional a la festa.


També és d'agraïr, la gran col.laboració que han donat durant aquest any, el grup d'scouts d'Itàlia, que gràcies a l'agermanament que tenen amb la Parròquia han vingut durant aquest any a ensenyar-nos el seu espectacle de banderes. Una activitat molt vistosa i que ens va deixar a més d'un sorpresos.

Per totes aquestes coses i moltes més, la festa de Corpus de La Garriga, és singular entre d'altres moltes i es converteix en un gran crit de visitants al nostre municipi.

Però no només vam viure el Corpus a La Garriga durant aquest cap de setmana. També, el Centro Cultural Andaluz de Granollers, va organitzar durant aquest cap de setmana, el seu tradicional Rocío, que fa que centenars de persones passin un cap de setmana a La Garriga. per el nostre poble és de molt agraïr que escolleixin els nostres espais per a passar el cap de setmana i més una activitat que mostra la cultura d'una altra Comunitat Autonòmica molt arraigada a La Garriga.

Durant el dissabte vaig poder assistir a la misa rociera que donava el tret de sortida a aquestes activitats organtizades per aquesta entitat. Per a mi va ser una gran experiència i espero que pugui assistir molts anys més. Si no com a representant municipal, si a títol propi. La veritat que el tracte que ens dona el Centre Cultural Andaluz, també col.labora perquè esperi que passi un any més per a poder acompanyar-los en la seva travessa del Rocío.

Web de l'Ajuntament de La Garriga

Web dels Xics de Granollers.

Web del Centro Cultural Andaluz de Granollers

sábado 17 de junio de 2006

Finalitza la Campanya amb l'acte a la Mar Bella.

Ahir es va donar per finalitzada la campanya del Referèndum de l'Estatut de Catalunya, amb l'acte Central que va tenir com a ponents, el President del Govern, Rodriguez Zapatero, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall i el 1r Secretari del PSC i Ministre d'Indústria, José Montilla.

Davant d'un públic entregat que omplia el pavelló de la Mar Bella, els quatre ponents que van sortir a l'escenari, van convidar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a votar sí el proper diumenge, per a poder demostrar al partit popular, que s'ha equivocat intentar destruir Catalunya.


Els joves, vam poder animar l'acte a través dels nostres càntics de suport, que van ser recolzats per les més de 8.000 persones que van assistir a la gran festa de finalització de campanya. Una festa, on el President de la Generalitat, va demanar el Sí com "a President de Tots els Catalans" i on Rodríguez Zapatero, va demanar el Sí, per a que guanyi Catalunya i Espanya i que no perdi ningú.

Montilla, per la seva banda va recolzar aquest text fent servir les paraules d'una cançó de Serrat. El 1r Secretari dels socialistes catalanas va dir, com deia aquesta canço "El diumenge serà millor i el dilluns encara més. Però també la resta de dies que vindran. Seran Millors amb el Nou Estatut".

En definitiva una gran festa dels socialistes catalans que esperem seguir celebrant el proper dilluns. El primer dia de l'era del Nou Estatut.

Aprofito l'avinentessa per a convidar-vos que aneu a votar, demà, com un fet per la democràcia!

jueves 15 de junio de 2006

Els i les joves davant d'un repte.




El dia 19 de Juny serà un nou dia amb les nostres vides. Els i les joves tindrem l'oportunitat de viure a la societat, amb un Estatut que haurem votat nosaltres, cosa que no podem dir, la majoria, de l'Estatut que està en vigor.

Un estatut més modern que intenta paliar els grans problemes dels joves, com és la Formació, la vivenda i el treball.

El Nou Estatut destina més recursos per a que l'Educació Pública sigui un espai de reflexió. Però que sobretot, on tothom que vulgui hi pugui accedir. S'han acabat els aspectes imposats en educació deixant espai a una educació més disenyada per a la lliure elecció dels i les joves.

També es destina un article només per a reconèixer els drets dels treballadors, que fins ara no estava establert. És per aquest motiu que el Nou Estatut impulsa unes polítiques laborals, on es promogui el contracte fixe i una major cura dels treballadors.

També s'aposta per un espai digne de treball. Per aconseguir aquest aspecte es destina un article per a apostar per a atorgar recursos a les persones que tinguin dificultats per a poder obtenir el dret d'emancipació. Aquest motiu és esencial, ja que crec que els i les joves sóm els més perjudicats en aquests aspectes, ja que el fet de no trobar un treball fixe, fa que els habitatges que podem accedir, siguin nuls, o estuguin en unes condicions deplorables.

Per tot això, aquest nou text, promou les polítiques socials, davant d'altres polítiques. Els ciutadans i ciutadanes sortim reforçats en els nostres drets i deures. Però sobretot l'impuls a les polítiques juvenils, és el que fa, que els i les joves, el dia 18 anem a votar. A votar un sí rotund, que ens porti cap al Progrés de la nostra vida quotidiana.

martes 13 de junio de 2006

Què és per a vostè el Dret d'Opinió, Sr. Rajoy?

Avui llegint la premsa m'he quedat sorprès de les declaraciones del Sr. Rajoy ahir a un acte a Granollers, demanant el Dret a la Llibertat d'Expresió, de la qual, jo també sóc partidari. Potser no pot equiparar de la mateixa forma el Sr. Rajoy els crits amb que alguna gent li va increpar ahir a ell, amb els que es van poder escoltar a la manifestació del dissabte, on el seu partit era un dels convocants, cap al President del Govern, el Sr. Rodríguez Zapatero.

No equiparem de la mateixa forma, els actes que es fan a favor nostre, que els que fan en contra nostre. Però hi ha una gran diferència entre vostè Sr. Rajoy i la gent que defensem el progrés i els ideals d'esquerra. Nosaltres els actes d'ahir, els considerem desmesurats. Vostè si haguèssin estat contra el govern de Zapatero, ni tan sols els hagués censurat.

Les crítiques contra vostès, els srs. del PP, són merescudes. Han volgut torpedejar Catalunya per a aconseguir un rèdit de vots, de la Espanya més casposa. tot i que aquesta Espanya, de ben segur que ja els votava a vostès. Han criticat a Catalunya, per a voler ser diferent, quan la veritat no és aquesta, sino que el que volíem era poder ser el motor d'impuls, d'una reforma de tots els Estatuts d'Autonomia de les diferents CCAA d'Espanya. No volem que només sigui per nosaltres aquesta reforma, sino per a tohom. Això si, nosaltres som diferents, i quan les crítiques es tornen agresions nosaltres creiem que cap persona del món, defensi els ideals que defensi, les ha de patir. Per aquest motiu condemnem les actuacions d'ahir amb el llençament d'objectes (ous en aquest cas).

De cara als manifestants d'ahir, crec que s'ha de ser més prudent. No hem de caure en el parany que ens prepara la gent del Partit Popular; perquè allò d'ahir va ser un parany. Aquestes agresions seran tingudes en compte per la gent del PP per a desqualificar a Catalunya i als Catalans, i com ja s'ha vist per a utilitzar per motius partidistes. Qualsevol persona amb dos dits de front, després del que es va viure a l'Hospitalet, no hagués tornat a fer un acte com el que va fer ahir Rajoy barrejant-se amb el poble. Però el Sr. Rajoy si que ho va fer, perquè considera que passar una estona malament li pot comportar que es parli d'aquests actes durant molt de temps. La gent s'ha de manifestar, si! Però mai agredir a una persona, perquè només estem fent que aquesta persona agafi més protagonisme.

I vostè Sr. Rajoy, el que hauria d'implorar seria una mica més de vergonya, que veig que li fa falta. Ahir demanant que li deixin expresar-se lliurement, però en canvi els insults cap a Zapatero a la manifestació del dissabte, no les condemna. però el que em sembla més fort, que unes declaracions de cert periodista, comportin agressions cap a un company del seu partit i vostè no surti a defensar-lo. Sincerament la seva falta de vergonya em sembla patètica!

lunes 12 de junio de 2006

Motivar a la gent: L'Estatut es cosa de tots.

Avui he vist a La Vanguardia un acudit gràfic, que podia remarcar el que pensa molta ciutadania ara mateix. És l'acudit que podeu trobar a la part inferior.

La gent vol que l'Estatut els hi marqui un abans i un després. Vol que els polítics li resolguem els problemes de la vida quotidiana, de la forma més ràpida i menys costosa possible.

La veritat és que això és el que fa aquesta Reforma de l'Estatut d'Autonomia. No només millora les competències de Catalunya, sinò, que de retruc, millora les competències dels Ajuntaments. Això fa que les solucions els hi arrbin més ràpid als ciutadans i ciutadanes del carrer i no hagin de passar tants procediments burocràtics. En definitiva, que un ens públic no hagi de dependre de la resolució abans d'un altre ens públic.

És per aquest motiu, que ens toca fer pedagogia i explicar d'una forma molt sencilla el que es millora amb aquest Estatut. Durant aquesta època de governs d'esquerres, s'ha baixat el dèficit de Catalunya i s'han millorat les inversions. Això és degut a una bona forma de gestió. I encara, si tenim més competències i els recursos arriben més ràpids o depenen dels catalans i catalanes, això el que fa és que el procés s'agilitzi i la gestió encara sigui millor.

Això és el que pretenem els socialistes, quan defensem aquesta Reforma. Millorar el servei que se li dona als ciutadans i ciutadanes; els principals beneficiats, del Nou Text Estatutari.

per això hem de deixar de banda altres aspectes informatius que ens puguin cridar l'atenció durant aquests dies i centrar-nos en anar als col.legis electorals el proper diumenge. Només d'aquesta forma millorarem el nostre Estatut. Només d'aquesta forma millorarem Catalunya!

vinyeta d'avui publicada a "La Vanguàrdia"

domingo 11 de junio de 2006

La Feina de la Gent de Protecció Civil

Ahir vam fer un acte conjuntament des de l'Ajuntament amb la gent de Protecció Civil, per a donar a conèixer la gran tasca que realitzen aquest grup de voluntaris.

Una associació que és de les més importants a Catalunya, i que ha aconseguit gran prestigi per totes les actuacions que han realitzat.

Cada cop va creixent el nombre de voluntrais que pertanyen al Grup de Protecció Civil, que són els mateixos que integren els grup de Voluntaris de l'ADF (Associació de Defensa Forestal).

Un acte com el d'ahir va fer que la gent del municipi se n'adonés que hi ha una associació que vetlla per la seguretat del municipi en cas que hi hagi qualsevol actuació d'emergència. Apart també va servir per a que la gent que volgués es pogués inscriure i passar a formar part d'aquesta associació.

És per això que qualsevol persona que vulgui formar part del grup de Protecció Civil es pot dirigir a l'Ajuntament i preguntar per l'Àrea de Governació on se li donarà tota la informació necessària.

Des d'aquí vull acabar, felicitant als voluntaris que hi ha actualment per la gran tasca realitzada.

sábado 10 de junio de 2006

La Marcha Roja

És sorprenent el que es viu als municipis, on anem amb l'Estatut Tour! Abans d'ahir, vam tenir un acte a les Cotxeres de Sants, on la Fundació Campalans ens va convidar a representants de la Joventut Socialista, a viure un acte anomenat l'Estatut del Segle XXI, on un grup de joves expresaven la seva aprovació a la Reforma de l'Estatut.

La veritat que va ser un acte molt profitós on vam tenir xerrades distendides amb el President de la Generalitat de Catalunya, el qual ens va explicar el Perquè s'ha de votar favorablement a aquest Estatut d'Autonomia.

Ahir ens va tocar visitar la ciutat de Barcelona. Jo, com sempre, vaig aprofitar els viatges d'aquesta gira catalana dels socialistes, per a poder veure quines son les idees sobre Mobilitat que han aplicat als municipis.

Però el que més em va sorprendre és la gran espectació que creen els actes d'aquesta magnitud. No només amb la gent que assistim als actes, que ens fem notar i molt, sino també per la gent que surt al carrer, per trobar una resposta que els hi resolgui el dubte de que fa tanta gent al carrer. És ben cert que els socialistes ens fem notar allà on anem. D'altra banda la grada jove, que cada dia omplim sigui on sigui, les Joventuts Socialistes és la que anima molt els actes, prèviament amb els nostres càntics i també durant l'acte donant color als discursos ben encertats que donen els ponents escollits. Ahir a Mataró els hi va tocar a l'alcalde Antoni Barón, al Ministre Pepe Montilla i al President de la Generalitat, Pasqual Maragall.

El dijous vaig fer una parada al camí, per a poder anar gràcies a que em va convidar una amiga, al concert de "El Canto del Loco" a Barcelona, que em va agradar molt. Però el millor els que vaig poder coneixer-los en persona i fer algunes fotos amb ells, que properament les penjaré a aquest espai.

Després del descans, seguim amb l'Estatut, demà toca visitar als companys de Vilanova!

viernes 9 de junio de 2006

Els drets i deures dels Catalans i les Catalanes



Avui se compleix una setmana de campanya. Ja vaig dir que els primers dies, vam haver d'anar a enganxar cartells. Una feina dura més que res per los hores intempestives a les quals s'han de fer aquests tasques.

Abans de tot, vam fer una reunió amb tots els partits polítics representats a La Garriga, per decidir de quina forma es realitzaria aquest any la campanya.

Doncs bé, una de les Organitzacions polítiques juvenils, les Joventuts D'Esquerra Repúblicana, amb els qual ja hem tingut en d'altres ocasions problemes, van decidir tirar pel dret. La última vegada van empastifar tot el poble de cartells per la campanya del Referèndum Europeu. Si bé, l'alcalde va demanar,com a responsable d'ERC, al municipi, que la persona responsable de la Joventut del seu partit al municipi vingués a demanar disculpes al plenari, en una sessió ordinària. Hi ho fa ver, però per acabar va insinuar que aquest fet era del tot partidista, sense tenir en compte el que això pot repercutir al seu partit que governa en coalició amb el nostre.

Aquesta vegada, ho han tornat a fer i van empastifar diversos espais públics amb Cartells pel vot negatiu a l'Estatut, i, en una segona tongada, van enganxar a tots els panells habilitats per les eleccions, tapant els cartells de la resta de formacions polítiques.

Avui, ha tornat a passar i una plataforma que demana el vot negatiu al Referèndum a tornat a enganxar els cartells sense respectar els plafons electorals habilitats per la ocasió i ha enganxat en tots els plafons publicitaris,fins i tot en els que no es podien enganxar, inclomplint la normativa electoral i tapant els cartells de les diferents formacions polítiques que demanem el SI a l'Estatut.

I arribats a aquest punt, jo em pregunto, això és el que volen la gent ja siguin formacions polítiques o plataformes ciutadanes que defensen el no? Treure la llibertat d'expresió de la resta de ciutadans i ciutadanes que, seguint una normativa previàment establerta hem seguit un procediment, que ells s'han saltat amb premeditació? Aquests no són les formes i segurament, totes aquestes actuacions que han dut a terme aquestes dos organitzacions, acabaran desenvocant en una denúncia a la Junta Electoral.

miércoles 7 de junio de 2006

Se cumplió la profecia?


Ayer era el día del Anti Cristo. Según la profecía, nos teníamos que creer que el cielo empezaría a ennegrecer, las estrellas caerían encima de nosotros, las calles empezarían a romperse para dejarnos entrever en el asfalto roto, al fondo, en la lejanía, un infierno, que nos estaría llamando a todos los impuros de éste planeta hacía él.

Por eso, y después de estar durante todo el día esperando des de la ventana de mi casa (porque pensé que quedarme en alto podría darme más minutos de supervivencia, en éste mundo), decidí ver un poco la tele, para informarme como iba la sesión en el Congreso. Ahí entonces entendí de que nos hablaba la profecía.

Mi estupor no me dejaba ni parpadear. No paraba de mirar con intranquilidad las intervenciones del Sr. Rajoy, hablando sobre "romper las negociaciones existentes con el Gobierno?". Pero que me están diciendo? Van a dejar de criticar al gobierno? Porque hasta éste momento, la única relación existente entre el PP y el Gobierno, era la crítica de los Conservadores. Crítica destructiva, que intentaba dejar bajo tierra cualquier atismo de gestión por parte del gobierno.

Cada vez más me sorprendre que Nostradamus tuviera razón, y que el anti Cristo se manifestara curiosamente, en el lider conservador, que tanto ha defendido a la iglésia católica.

Ayer, ni se ennegreció el cielo, ni las estrellas nos cayeron encima, ni las calles se partieron en dos. Lo único que se rompieron fueron las negociaciones entre el principal grupo de la oposición y el gobierno. Alguien pensaba que existían? Yo viendo las declaraciones de los miembros del PP, no lo pensaba, ni cabe pensar que alguna vez, la radicalización del PP haga poder llegar a un entendimiento entre ambos.

martes 6 de junio de 2006

MISERABLE


Miserable, se denomina a la persona que es desdichado, infeliz, lastimoso, malvado o perverso. Insignificante por su escaso valor o cantidad.

Todos esas definiciones concuerdan con el personaje que en mi post trato. Un personaje que no merece que gastemos ni una palabra, ni un solo aliento en hablar de él. Porque fue un mal ministro, y porque actualmente es un mal secretario general de un partido político. En definitiva, una mala persona.

Él fue quien nos mintió, después de los atentados del 11M y él es el principal impulsor, junto al Sr. Zaplana, del ambiente de crispación al que está sometiendo el PP a la opinió pública y a la sociedad española en general.

Cuando ayer, el Sr. Acebes comparaba el proyecto del PSOE, con el proyecto de ETA, no valoró a quien podía afectar eso. No es lo mismo comparar un proyecto de política social como el que lleva a cabo los socialistas españoles, con un proyecto que ha usado el asesinato, como una forma válida de hacer política.

El Sr. Acebes, a difamado a los millones de votantes que dieron su apoyo al PSOE, en las últimas elecciones. El Sr. Acebes a insultado a aquellos que creemos en ese proyecto y que trabajamos para hacerlo viable.

Si los vascos en particular, y los españoles en general, hoy tenemos un poco menos miedo a poder ejercer nuestra opinión política sin que vayan detrás amenazándoles de quitarles la vida, se debe a la buena política anti terrorista del PSOE. Mire Sr. Acebes, yo soy un jóven militante socialista, y no me considero un terrorista por más que me diga.

Lo que si pido a la ciudadanía, que demostremos a gente como el Sr. Acebes, que gente como éste no la queremos en nuestra vida política. Tenemos una oportunidad el 18J y vendrán muchas oportunidades más.

Desde este foro, quiero pedir a los responsables del PP, que reconsideren la militancia del Sr. Acebes en su partido. Y al Sr. Acebes, por coherencia que presente su dimisión porque es inaceptable que la sociedad española tengamos que soportar a ineptos como él acaparando los medios de comunicación en España.

Días de Campaña... Días de Reflexiones


Estos días, toca seguir la campaña a "pie de pista". Ayer me tocó ir a Radio Madrid, a hacer una charla sobre como nos afecta a los y las jóvenes, el nuevo Estatuto de Cataluña. La tertúlia consistía, en dar una opinión sobre este texto y después escuxhar las preguntas de los oyentes. La verdad es que, después de ver las inquietudes de los oyentes, me vienen a la cabeza una serie de reflexiones que hoy quiero pasar a comentar.

La campaña del Estatuto del PSC, en la cual se hace un ataque al Partido Popular, tiene su razón de ser. El ataque masivo del PP, hacía todas las propuestas que vienen de Cataluña, vienen por la apuesta que ha hecho Zapatero, hacía esta comunidad autonómica. Es verdad, que, el Partido Popular, tiene una deria con Cataluña y es por eso que basan su política a hacer masivos ataques contra Cataluña.

Lo que sorprende del PP, es que hayan aceptado la clausula Camps, que hace que el País Valenciano, tenga las mismas condiciones que se aprueben en Cataluña, eso quiere decir que, si se acepta que Cataluña sea una Comunidad Autónomica con Identidad Nacional, como se marca en el preámbulo, la clausula Camps hará que ésta Comunidad Autonómica, tenga esa misma condición. Que hará el PP? Pedirá el voto Negativo al Referéndum que se tendrá que hacer en éste territorio, para la aprovación de su Referéndum? Pedirá que, ese Referéndum se haga en todo el territorio español?

La realidad, es que el PP solo pondrá palos a las ruedas en las CCAA donde gobierna el PSOE, para ser coherentes con la guerra que mantienen con éste partido. No quieren el fin de ETA, no quieren las mejoras en políticas sociales, no quieren la mejora de las condiciones que promulgan las reformas estatutarias. Y todo eso no lo quieren, porque gobiernan los socialistas.

Durante la campaña iré haciendo diferentes reflexiones que me han llegado y que creo que tenemos que ir informando para hacer pedagogía sobre éste texto, que supone una mejora de las competencias catalanas, pero sin entorpecer al resto del territorio.

sábado 3 de junio de 2006

L'inici de la campanya



El divendres a les 00h, donava inici la campanya del Referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Durant dos setmanes aquesta campanya serà el punt de referència de la vida política a tota Espanya.

Durant aquests dies us aniré informant de perquè s'ha de votar SI el dia 18 de Juny a les urnes. Però avui m'agradaria explicar com va ser aquest inici de campanya.

La veritat és que és una nit molt especial, la d'enganxada de cartells. És una de les nits que més vius la militància dins del territori. Durant la matinada del dijous al divendres quatre companys del PSC, vam penjar els cartells del SI a La Garriga.

Si ve ens va sorprendre que fòssim l'únic dels Partits a La Garriga, que sortís a enganxar cartells, avui seguim sent un dels pocs que han començat aquesta campanya. Als carrers de La Garriga, només es poden veure enganxats els cartells del PSC i de ICV, però torno a repetir que nosaltres vam ser l'únic partit, que vam sortir de les 00.15h a les 03h a empaperar els triangles de publicitat electoral de la Garriga, amb el Sí rotund del que es composa els cartells d'aquesta campanya per part del PSC.

La veritat és que, si haig d'explicar una anecdota d'aquesta nit, va ser una que és esencial per anar a enganxar cartells.

Pels nervis i la rapidessa d'aquesta campanya, ens vam oblidar d'agafar un cubell i d'anar a comprar cola. Amb la qual cosa a les 22h, del dijous, vam pensar que no teníem cola i no hi havia cap lloc per poder anar a comprar. Al final després de fer diverses trucades als companys de l'Agrupació de La Garriga, i veure que ningú disposava de cola per a enganxar els cartells a casa seva (com és natural per altra banda), finalment, els companys de Granollers, després de trucar al seu 1r Secretari el Juanma Segovia, ens van deixar algun paquet de cola que els hi havia sobrat a ells. El tema del cubell va ser més fàcil de solucionar, i vam utilitzar al nostre 1r Secretari, perquè ens deixés un cubell de casa seva per a poder fer la barreja i dirigir-nos a penjar cartells.

tot plegat una odisea, però que, segurament sortirà a les properes nits que anem a penjar cartells a altres campanyes, com a una anècdota que ens va ocòrrer a l'inici de la campanya del Referèndum! Una nit moguda, però a la qual vam riure molt!

La web dels socialistes de Catalunya

La web dels socialistes de La Garriga